Quan les dades parlen: la recerca empírica en dret de consum

Rosa Barceló Compte

Professora lectora de Dret civil

Yaiza Moreno Castro

Investigadora predoctoral FPU

Universitat de Barcelona

Paraules clau: metodologia empírica, mètodes qualitatius, mètodes quantitatius, resolució alternativa de conflictes

Aquesta contribució forma part de les activitats de la Càtedra UB-ACC sobre estudis de consum i resolució alternativa de litigis. Així mateix, s’emmarca en l’execució del projecte Generación de conocimiento «Sostenibilidad, vulnerabilidad y efectividad: nuevo marco para una reformulación del derecho contractual de consumo» PID2023-146813NB-I00, financiado por MICIU/AEI/10.13039/501100011033 i por FEDER (UE)

1. Introducció

En els darrers anys, el dret de consum ha experimentat un tomb significatiu: les dades han passat a ocupar un lloc central en l’anàlisi jurídica i en l’elaboració de polítiques públiques. La recerca empírica, entesa com la recollida sistemàtica d’informació i l’anàlisi mitjançant mètodes rigorosos, s’ha consolidat com una eina imprescindible per comprendre no només el contingut de les normes, sinó també la seva aplicació i efectes reals en la societat.

El 17 d’octubre passat es va presentar a la Facultat de Dret de la Universitat de Leiden el llibre titulat Empirics and Consumer Law in Changing Markets, editat per les professores Vanessa Mak, Gitta Veldt i Kimia Heidary. El volum recull aportacions sobre com les dades poden ajudar a entendre millor els reptes dels mercats de consum i a dissenyar polítiques més ajustades. És un senyal clar que la recerca empírica ja no és una curiositat, sinó una línia consolidada que inspira tant investigadors com responsables polítics.

La Universitat de Leiden ha fet una aposta clara per la recerca empírica en l’àmbit del dret de consum. Així, ha impulsat l’Empirical Legal Studies Lab, un espai interdisciplinari en què juristes i científics d’altres disciplines col·laboren per analitzar el dret des d’una perspectiva empírica. N’és un exemple destacat el projecte An empirical examination of consumer law, que analitza les hipòtesis implícites del dret de consum i els efectes reals que tenen. Aquest projecte inclou iniciatives com Consumer ID, que qüestiona el model únic de consumidor i proposa una regulació més contextualitzada, tenint en compte fenòmens com la digitalització, l’evolució de les plataformes o els reptes que provenen de la sostenibilitat.

El dret de consum és un terreny privilegiat per a la recerca empírica perquè les normes que el regulen tenen un impacte directe en la vida quotidiana de les persones. Les dades permeten comprovar si les polítiques públiques són efectives, si les regulacions protegeixen adequadament els consumidors i si les hipòtesis del legislador es corresponen amb la realitat. El llibre col·lectiu presentat és una mostra clara d’aquest dinamisme.

I. La recerca empírica en dret de consum

S’ha dit que la recerca empírica no substitueix l’anàlisi doctrinal ni la teoria jurídica, sinó que les complementa. En el marc del dret de consum, com hem vist, té un valor extra, atès que serveix per contrastar les hipòtesis implícites del legislador amb el comportament efectiu de consumidors i empreses. Així, permet avaluar l’eficàcia i l’eficiència de les normes, més enllà de la formulació teòrica, i enriquir el debat acadèmic i polític, ja que aporta evidències que permeten ajustar les polítiques públiques a la realitat social.

Aquest punt de vista s’ha reforçat, recentment, per dues tendències: la política basada en l’evidència i el tomb conductual, que posen l’accent en la manera com les persones prenen decisions en contextos quotidians.

II. Preguntes internes i externes en el dret

Per comprendre com s’articula la recerca empírica en relació amb les qüestions jurídiques, es poden distingir dos tipus de preguntes:

a)      Preguntes internes (internal legal questions): es refereixen a la coherència del sistema jurídic. Inclouen qüestions sobre la validesa, la proporcionalitat o la interpretació d’una norma. Tot i ser «internes», poden requerir dades per verificar, per exemple, si una mesura és realment proporcional als efectes que genera.

b)      Preguntes externes (external legal questions): connecten el dret amb la realitat social. Analitzen si les normes són efectives, si aconsegueixen els objectius previstos o si les suposicions sobre el comportament dels consumidors es compleixen. En aquest àmbit, la recerca empírica és especialment rellevant, ja que permet fer comprovacions de realitat i ajustar el dret a les necessitats socials.

III. L’avaluació d’impacte com a model empíric que respon a preguntes externes

A tall d’exemple, i des d’aquest darrer punt de vista, la proposta de Directiva que modifica la Directiva 2013/11, sobre resolució alternativa de litigis, que va presentar la Comissió Europea el 17 d’octubre de 2023 (que pretén reforçar la confiança en els mecanismes alternatius de resolució de conflictes i millorar-ne l’accessibilitat per adaptar-los a l’entorn digital), ve acompanyada del document SWD/2023/335 final (Informe d’avaluació d’impacte). Aquest informe d’avaluació d’impacte és un exemple paradigmàtic d’ús de dades empíriques en el procés normatiu. Entre els continguts destaquen l’anàlisi quantitativa que es fa per quantificar el cost que representa per al consumidor l’escassa utilització dels sistemes alternatius en el dret de consum. Així, s’analitza quin impacte econòmic té per al consumidor el conflicte no resolt (s’aporten dades de reclamacions existents i estimacions sobre la proporció de consumidor que abandonen la reclamació per manca d’un sistema alternatiu de resolució de conflictes). El càlcul posa una xifra al problema i permet comparar si una futura reforma pot reduir o no aquest impacte. A més a més, l’informe aporta consultes públiques a consumidors, empreses i autoritats nacionals.

Veiem, doncs, que aquest instrument només és un model que palesa com l’ús d’evidències empíriques permet fonamentar decisions normatives. Així, amb dades, és possible dissenyar normes més eficients i ajustades a les necessitats; en aquest cas, dels consumidors.

Que la recerca empírica és essencial per avaluar l’impacte de la normativa i per orientar les reformes legislatives s’observa, precisament, en aquest informe.

IV. Una eina per a un dret més proper a la realitat

Tradicionalment, els estudis empírics sobre dret del consum s’han centrat en la interacció entre el comportament dels consumidors pel que fa a reclamacions, els mecanismes de resolució de conflictes i l’actuació administrativa de control de l’aplicació de la normativa de consum. En canvi, encara sabem relativament poc sobre altres qüestions relacionades amb el dret de consum; hi ha diverses àrees en què cal aprofundir empíricament. Necessitem més recerca sobre l’accés a la justícia en els nous models de protecció dels consumidors, especialment aquells que impliquen canals digitals o automatitzats. Igualment, és important examinar els mecanismes de reclamació, per tal d’avaluar realment l’eficàcia dels procediments de resolució de conflictes. Així mateix, l’expansió del comerç electrònic a nous públics, les transaccions transfrontereres i el consum en països en desenvolupament plantegen reptes que requereixen aproximacions empíriques específiques. Sense aquesta recerca, resulta difícil dissenyar polítiques i regulacions que protegeixin de manera efectiva els drets dels consumidors en un mercat cada vegada més complex i globalitzat.

En la recerca jurídica contemporània, la incorporació de mètodes empírics obre un ventall de possibilitats molt més ampli del que sovint es pressuposa. Les ciències socials disposen d’una pluralitat de tècniques per a l’obtenció, l’anàlisi i la presentació de dades, i aquesta diversitat és perfectament traslladable a l’estudi del dret. En tots els casos, el repte passa per fer operativa —és a dir, mesurable— una idea o un concepte jurídic sovint abstracte.

Precisament perquè la recerca empírica en dret comparteix preocupacions metodològiques amb tants altres camps —des de la psicologia fins a la ciència política o la sociologia—, els investigadors jurídics poden adaptar i adoptar mètodes provinents d’aquestes disciplines. Això ha propiciat un interès creixent per la recerca interdisciplinària i amb mètodes mixtos, entesa com aquella que utilitza més d’una tècnica per estudiar un mateix fenomen. S’afirma sovint que aquesta és la via més efectiva per comprendre la relació entre dret i societat: un sol mètode ens pot oferir informació precisa sobre una part dels fenòmens, però difícilment ens permet veure el conjunt. La combinació de perspectives, de mirades i, fins i tot, de veritats complementàries permet aportar llum i obtenir una visió més completa i matisada. En aquest context, no podem excloure la recerca doctrinal; al contrari, continua sent essencial per formular preguntes rellevants i dissenyar projectes empírics sòlids.

Malgrat els avantatges, els mètodes empírics en l’àmbit jurídic afronten reptes específics. Un dels més destacats és comunicar resultats complexos —especialment quan inclouen estadística avançada— a una comunitat jurídica que, sovint, no té formació quantitativa. La resposta passa per un disseny de recerca acurat i, sovint, per combinar tècniques qualitatives i quantitatives. Aquest esforç metodològic no només enriqueix la comprensió del fenomen jurídic, sinó que també contribueix a fer la recerca jurídica més transparent, rigorosa i socialment rellevant.

Des del punta de vista de l’obtenció de dades, podem identificar diferents tècniques qualitatives i quantitatives aplicables a la recerca jurídica, i també dissenys que combinen ambdues aproximacions.

a) Tècniques qualitatives

Les tècniques qualitatives ocupen un lloc central en la recerca jurídica empírica perquè ens permeten comprendre com les persones viuen, interpreten i experimenten el dret en el seu dia a dia. A diferència de les aproximacions quantitatives, no pretenen mesurar fenòmens de forma extensiva, sinó fer-ne una exploració més profunda per captar matisos, significats i processos que sovint passen desapercebuts en les dades numèriques. Aquesta aproximació ens ofereix una mirada rica i detallada, però té també límits: com que el nombre de persones o situacions estudiades sol ser reduït, pot resultar difícil generalitzar els resultats a tota la població.

Les entrevistes individuals són una de les tècniques més utilitzades en la recerca jurídica qualitativa perquè permeten accedir directament a les experiències, percepcions i raonaments de les persones. Normalment, adopten un format poc estructurat o semiestructurat per facilitar que la conversa flueixi de manera natural. Aquest format afavoreix respostes detallades i matisades, i aprofundeix en els motius que expliquen determinades opinions o decisions. Cal tenir present, però, que es basen en records i relats, sovint sotmesos a biaixos de memòria, per la qual cosa cal certa cautela en la interpretació dels resultats.

Els grups de discussió (o focus groups) constitueixen una altra tècnica rellevant. A diferència de les entrevistes individuals, aquí el valor afegit prové de la interacció entre els participants. El grup no només suma experiències individuals: genera noves idees i perspectives que sorgeixen del debat col·lectiu. Aquesta dinàmica pot aportar informació útil sobre com es construeixen les opinions en contextos socials i com les persones reaccionen davant punts de vista divergents. Malgrat els avantatges, els focus groups s’utilitzen menys sovint en recerca jurídica empírica, en part per la dificultat logística d’organitzar-los i en part perquè requereixen un perfil de moderació especialment expert.

Finalment, una eina especialment potent —i que ressona de manera molt directa en la recerca jurídica clàssica— és l’anàlisi qualitativa de documents. Els documents —ja siguin normes, sentències, informes, cartes, notes internes o altres materials— reflecteixen pràctiques socials i institucionals, aspiracions, conflictes i significats d’un moment determinat. Poden aportar informació essencial sobre el context en què es produeix una decisió, sobre les intencions que la van motivar o sobre les percepcions col·lectives que l’acompanyen. En certa manera, aquesta tasca s’assembla a l’anàlisi doctrinal o dogmàtica que tradicionalment es fa en dret. Tanmateix, l’enfocament qualitatiu amplia el ventall de fonts: no es limita a la norma o a la sentència, sinó que incorpora altres documents que poden complementar i enriquir la nostra comprensió del fenomen jurídic. A més, introdueix tècniques sistemàtiques per examinar-los que aporten més transparència i coherència al procés interpretatiu.

b) Tècniques quantitatives

Les tècniques quantitatives sovint es perceben com a distants de la recerca jurídica, en part perquè requereixen competències metodològiques que semblen allunyades de la formació tradicionalment associada al dret. Tanmateix, poden resultar extraordinàriament útils, ja que aporten un component d’objectivitat que difícilment s’aconsegueix només amb l’anàlisi qualitativa.

En primer lloc, les tècniques d’enquesta ens permeten obtenir informació directament dels ciutadans, cosa especialment rellevant en l’àmbit del consum, en què ens enfrontem a un univers heterogeni i molt ampli de persones. Aquestes tècniques faciliten captar percepcions, necessitats i experiències reals, que sovint queden fora de l’abast dels estudis purament doctrinals. A més, existeixen metodologies d’enquesta més sofisticades, com l’anomenada conjoint analysis (anàlisi conjunta), àmpliament utilitzada en els estudis de consum perquè permet analitzar, de manera multinivell, les preferències o opinions dels consumidors. Mitjançant aquest tipus d’anàlisi, és possible comprendre no només què prefereixen, sinó també com decideixen, amb quines compensacions estan disposats a negociar i quina importància relativa atorguen a cada característica.

Un altre recurs metodològic són els experiments, que permeten generar dades específiques i d’alta qualitat, ja que el control de les condicions i l’assignació aleatòria redueixen notablement els efectes de variables confusores. No obstant això, la recerca jurídica empírica rarament té el luxe de treballar amb dades experimentals creades ad hoc. La major part de vegades hem de recórrer a dades que el món —i no nosaltres— ha generat: decisions de jutges o àrbitres en casos concrets, votacions parlamentàries sobre nomenaments judicials, o el mateix text legal. Aquestes dades observacionals són sovint l’única font disponible, però també fan més complexa l’anàlisi, precisament perquè no podem controlar totes les variables que hi influeixen.

Ara bé, fins i tot quan treballem amb dades procedents de sentències, resolucions administratives o textos normatius, tenim la possibilitat de transformar-les en dades pròpies mitjançant processos sistemàtics de codificació. També podem utilitzar el text com a objecte d’estudi mitjançant tècniques d’anàlisi textual, detecció de patrons, o estudis de citacions i referències que revelen relacions internes entre normes, institucions o actors jurídics. Tot i que això pertany ja a la fase d’anàlisi més que a la d’obtenció de dades, mostra la versatilitat i el potencial de les aproximacions quantitatives aplicades al dret.

V. Conclusió

En conclusió, aquesta és només una breu introducció divulgativa a algunes de les tècniques que poden enriquir de manera significativa la recerca jurídica contemporània. Integrar metodologies empíriques no només amplia les eines analítiques del jurista, sinó que també permet formular diagnòstics més sòlids i orientar millor les polítiques públiques en matèria de consum.

L’accés als continguts d’aquest text queda condicionat per l’acceptació de les condicions d’ús establertes per la llicència següent:

 creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/deed.ca