Transport aeri: principi d'efectivitat i control d'abusivitat del contracte (Dra. Rosa Barceló Compte)

El control d’abusivitat del contracte i els principis d’efectivitat i equivalència a propòsit de la STJUE d’11 d’abril de 2024: Eventmedia Soluciones, S.L., i Air Europea Líneas Aéreas, S.A.U.

Dra. Rosa Barceló Compte

Professora lectora de Dret civil.

Universitat de Barcelona

PARAULES CLAU: Principi d’efectivitat, principi d’equivalència, principi de contradicció, Directiva sobre clàusules abusives, Conveni de Montreal, cessió de crèdit

1. Introducció. Els fets.

La sentència del TJUE de l’11 d’abril de 2024 aborda dues qüestions prejudicials plantejades en el context d’un litigi entre Eventmedia Soluciones, SL, cessionària del crèdit d’un passatger aeri, i Air Europa Líneas Aéreas SAU, en relació amb la reparació d’un dany que resulta d’un retard en el transport d’equipatge d’un passatger en ocasió d’un vol d’Air Europa.

El TJUE examina la rellevància que té la Directiva 93/13/CEE del Consell, del 5 d’abril de 1993, sobre les clàusules abusives en els contractes celebrats amb consumidors (en endavant, Directiva de clàusules abusives) en relació amb el Conveni per a la unificació de diferents regles per al transport aeri internacional, signat a Montreal el 28 de maig de 1999, i signat per la Comunitat europea el 9 de desembre de 1999 i aprovat mitjançant la Decisió 2001/539/CE del Consell, del 5 d’abril de 2001 (en endavant, Conveni de Montreal).

Els fets del cas són relativament senzills: un passatger aeri que havia sofert un retard en el transport del seu equipatge en el sí d’un vol des de Madrid a Cancún va cedir el seu crèdit per danys i perjudicis enfront a AirEuropa (el transportista aeri) a Eventmedia. A continuació, Eventmedia va presentar una demanda davant del Jutjat Mercantil núm. 1 de Palma contra Air Europa en què reclamava una quantitat de 766.-€ en concepte d’indemnització pels danys i perjudicis ocasionats per aquell retard. Air Europa qüestiona la legitimació activa d’Eventmedia atès que la clàusula 15.1 -que figura en els seus contractes- prohibeix la cessió dels drets que puguin correspondre a les persones passatgeres.

2. Sobre els principis d’equivalència i d’efectivitat.

La primera qüestió prejudicial plantejada es relaciona amb els principis d’equivalència i d’efectivitat. Així, el Jutjat considera que disposa dels elements de fet i de dret necessaris per declarar ex officio la nul·litat de la clàusula atès el seu caràcter abusiu. Tanmateix, el dubte es planteja a nivell processal ja que el litigi no el va iniciar cap de les parts de la relació contractual sinó que ho feu la cessionària del crèdit del passatger aeri, que no gaudeix de la condició de persona consumidora. Per altra banda, a més, el Jutjat fa palès que, ja que aquesta no forma part del procediment, no en podrà analitzar la seva voluntat eventual d’invocar, una vegada informada, el caràcter abusiu i no vinculant de la dita clàusula.

En relació amb l’examen d’ofici, el TJUE estableix que aquest control d’abusivitat no es veu limitat perquè el litigi s’esdevingui entre dos professionals atès que l’àmbit d’aplicació de la Directiva sobre clàusules abusives no depèn de la identitat de les parts que s’enfronten, sinó de la relació de consum que ocorri en el contracte (paràgraf 17). D’aquesta manera, la clàusula controvertida es trobava inclosa en el contracte conclòs entre Air Europa i un passatger aeri, i res fa pensar que aquell va adquirir el bitllet tot i actuant en el marc de la seva activitat professional o empresarial. Pel que fa, doncs, a aquesta Directiva, el TJUE assenyala que l’apreciació d’ofici del caràcter abusiu s’esdevé per tal de pal·liar l’asimetria existent entre la persona consumidora i la persona empresària. A més a més, i atesa l’autonomia processal dels Estats membres, a aquests els hi correspondrà establir els procediments que siguin necessaris per examinar el caràcter eventualment abusiu de les clàusules dels contractes de consum, amb els límits establerts pels principis d’equivalència i d’efectivitat (paràgraf 31).

A propòsit del principi d’equivalència, si a nivell intern el jutge nacional pot analitzar l’abusivitat d’una clàusula que sigui contrària a l’ordre púbic, també ho podrà fer si la dita clàusula és contrària a la Directiva sobre clàusules abusives (paràgrafs 33 a 36).

Pel que fa al principi d’efectivitat, l’objectiu d’aquest és garantir l’aplicació efectiva del dret comunitari i, consegüentment, queda justificada la inaplicació de les normes processals internes que facin impossible o excessivament difícil l’efectivitat d’aquell dret. Ara bé, tenint en compte que el litigi enfronta dos persones professionals, no s’esdevé la situació de desequilibri que caracteritza les relacions de consum i, en conseqüència, decau la necessitat del jutge d’avaluar ex officio l’abusivitat ocasional de la clàusula del contracte (paràgraf 39). El principi d’efectivitat només l’obligaria si, d’acord amb la legislació processal interna, la cessionària del crèdit hagués pogut invocar la dita abusivitat inserta en el contracte signat per la persona consumidora. En conseqüència, el jutge nacional no està obligat a examinar d’ofici el caràcter eventualment abusiu d’una clàusula, continguda en el contracte de transport celebrat entre un passatger aeri i un transportista aeri, que prohibeix la cessió dels drets del passatger davant el transportista aeri, quan aquest jutge coneix d’una demanda de rescabalament presentada contra aquest transportista per una societat mercantil cessionària del crèdit per danys i perjudicis d’aquest passatger, sempre que la societat esmentada disposi o hagi disposat de la possibilitat efectiva d’invocar davant d’aquest jutge el caràcter eventualment abusiu de la clàusula en qüestió.

3. El principi de contradicció.

Pel que fa a la segona qüestió prejudicial plantejada, el principi de contradicció s’ha d’interpretar en el sentit que, quan el jutge nacional apreciï d’ofici el caràcter abusiu d’una clàusula que figura en un contracte de transport celebrat entre un passatger aeri i un transportista aeri en ocasió d’una demanda de rescabalament presentada contra aquest transportista per una societat mercantil cessionària del crèdit per danys i perjudicis d’aquest passatger davant el transportista, aquest jutge no està obligat a informar-ne el passatger ni a preguntar-li si desitja invocar el caràcter abusiu d’aquesta clàusula o si consent en la seva aplicació. En canvi, aquest jutge n’ha d’informar les parts del litigi pendent davant seu, per tal d’oferir-los la possibilitat de formular les seves respectives al·legacions en el context d’un debat contradictori, i assegurar-se que la societat mercantil cessionària desitja que la clàusula esmentada sigui declarada inaplicable (paràgraf 50).

Conclusió

Aquesta sentència ens permet afirmar que la part professional cessionària del crèdit d’una persona consumidora pot invocar el caràcter abusiu de la clàusula en el marc d’un litigi amb un altre professional. En cas contrari, podria al·legar la vulneració del principi d’efectivitat per tal de pretendre que fos el jutge nacional qui examinés d’ofici el caràcter abusiu, essent aquesta solució més òptima que la que recau en el principi d’equivalència, pel fet que aquest dependrà de la noció d’ordre públic que estableixi cada un dels Estats Membres.

L'accés als continguts d'aquest comentari /article/etc queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència: https://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/deed.ca