Títol: Llei aplicable als “contractes de consum”

M. Esperança Ginebra Molins

Professora Titular de Dret civil

Universitat de Barcelona

Paraules clau: consumidor; consumidor passiu; Dret internacional privat; Dret interregional; protecció del consumidor

*Aquesta contribució forma part de les activitats de la Càtedra UB-ACC sobre estudis de consum i resolució alternativa de litigis. Així mateix, s’emmarca en l’execució del projecte PID-2021-126857NB-I00.

1. La llei aplicable a les obligacions contractuals: “conflictes internacionals” vs. “conflictes interregionals”. La regla de remissió directa del Reglamento Roma I en cas d’Estats plurilegislatius

En cas de “conflicte de lleis”, la determinació de la llei aplicable a les obligacions contractuals derivades de relacions jurídiques privades ve determinada: si es tracta de “conflictes internacionals” (amb elements d’estrangeria, vinculats a diferents Estats), pel Reglamento [CE] 593/2008, de 17 de juny de 2008, sobre llei aplicable a les obligacions contractuals (Roma I) –en endavant, RRI–, sempre que es tracti d’obligacions que caiguin dins del seu àmbit d’aplicació (art. 1.1 RRI); en canvi, en cas de “conflictes interregionals” (amb elements rellevants vinculats amb diversos Drets, però tots ells espanyols), cal estar a la remissió que fa l’art. 16.1 del Codi civil espanyol (en endavant, CCE) a l’art. 10.5 CCE.

Partint d’això, mentre que el RRI conté regles específiques per a fixar la llei aplicable en relació amb determinats “contractes de consum” –en concret, quan en ells intervé un consumidor passiu persona física– (art. 6.1 i 2 RRI), les normes per a resoldre els “conflictes interregionals” del CCE, en canvi, no fan cap referència als “contractes de consum”.

Centrant-nos en els “conflictes internacionals”, si la llei designada com a aplicable pel RRI és la d’un Estat plurilegislatiu, com és el cas de l’Estat espanyol, el RRI estableix una regla de remissió directa, de manera que cada unitat territorial és considerada como un país a efectes de la determinació de la llei aplicable (art. 22.1 RRI). Això implica que, dins de l’àmplia llibertat d’elecció de la llei aplicable que permet el RRI, es pot elegir directament la “llei catalana” i que, si no hi ha elecció, és aplicable aquesta llei si els punts de connexió subsidiaris o de les regles d’escapament o de tancament del RRI estan situats a Catalunya. Així, en matèria d’obligacions contractuals, en cas de “conflicte internacional”, l’aplicació de la llei catalana depèn directament i exclusivament del RRI.

2. “Conflictes internacionals” i llei aplicable als “contractes de consum”

El RRI estableix un règim específic per als “contractes de consum”, celebrats per un “consumidor” (persona física, per a un ús aliè a la seva activitat comercial o professional), sempre que es pugui considerar un consumidor passiu ‒en el sentit que “rebi” les activitats comercials o professionals del “professional” al país de la seva residència habitual‒ (art. 6.1 i 2 RRI). En canvi, si hi intervé un consumidor actiu –que es desplaça a un país diferent del de la seva residència habitual, on el “professional” exerceix o dirigeix les seves activitats comercials o professionals–, la determinació de la llei aplicable al contracte se subjecta a les regles generals previstes als arts. 3 i 4 RRI (art. 6.3 RRI) o bé a regles especials, d’acord amb l'art. 23 RRI. En definitiva, únicament mereix una consideració especial, quant a la determinació de la llei aplicable al “contracte de consum”, el consumidor passiu.

2.1. Les regles de determinació de la llei aplicable als contractes de consum en els que intervé un consumidor passiu

2.1.1. L’elecció de la llei aplicable. Límits

Amb caràcter general, el RRI parteix d'una àmplia llibertat d'elecció de la llei aplicable, sense requerir que la llei elegida presenti alguna connexió amb el contracte (art. 3 i 6.2 RRI; vegeu l’atès 11 RRI i la STS 27.7.2021 [ECLI:ES:TS:2021:3188]).

Ara bé, segons el règim específic previst per als “contractes de consum” en què intervé un consumidor passiu, l’elecció de la llei aplicable no pot comportar per al consumidor la pèrdua de la protecció que li proporcionin les disposicions imperatives de la llei del país on el consumidor tingui la seva residència habitual en el moment de la celebració del contracte (art. 6.1 i 2 i 19.3). Aquesta llei és l’aplicable, a més, en defecte d’elecció (art. 6.1 i 19.3 RRI i, pel que fa als procediments de resolució alternativa de litigis, art. 11.1.b Directiva [UE] 2013/2012, relativa a la resolució alternativa de litigis en matèria de consum).

Així, per exemple, conforme a l’art. 6.2 RRI, si s’ha triat com a aplicable la “llei catalana”, però el consumidor passiu persona física té la seva residència habitual en un altre país, el consumidor no perdrà la protecció que li proporcionen les disposicions imperatives del país de la seva residència habitual (art. 6.1 i 2 i 22.1 RRI). I, a la inversa, si la llei aplicable en defecte d’elecció és la catalana (por la residència habitual del consumidor), l’elecció d’una altra llei no pot comportar per al consumidor passiu persona física la pèrdua de la protecció que li proporcionen les normes imperatives de la “llei catalana” ‒vegeu, per exemple, els art. 621-2.2 i 621-67.3 CCCat‒ (art. 6.1 i 2 i 22. 1 RRI).

Per no ser considerada abusiva, la clàusula d’elecció de llei ha de reflectir que l’elecció no priva al consumidor passiu de la protecció que li dispensen les normes imperatives del país de la seva residència habitual. Vegeu, en aquest sentit: STJUE 28.7.2016, C-191/15, Verein fur Konsumenteninformation vs. Amazon Eu Sàrl. (ECLI:EU:C:2016:612); i STJUE 14.9.2023, C-821/2021, NM vs. Club La Costa (UK) plc, sucursal en España, CLC Resort Management Ltd, Midmark 2 Ltd, CLC Resort Development Ltd, European Resorts & Hotels, S. L. (ECLI:EU:C:2023:672).

Quant a la legislació espanyola, els paràgrafs 2 i 3 de l’art. 67 del Text Refós de la Ley General para la Defensa de los Consumidores y Usuarios (RD Leg. 1/2007, de 16 de novembre, en endavant TRLGDCU) ‒referits, respectivament, a les normes de protecció enfront de clàusules abusives contingudes en els art. 82 a 91 TRLGDCU i a les normes de protecció en matèria de garanties previstes en els art. 114 a 126 TRLGDCU‒ es manifesten en un sentit similar, però no coincident, a l’art. 6.2 RRI. A més, enfoquen la qüestió des d’una perspectiva unilateral criticable. L’art. 67.2 y 3 TRLGDCU s’ha de llegir conjuntament amb el RRI ‒al que remet el propi art. 67.1 TRLGDCU‒, i ha de prevaldre, almenys pel que fa als consumidores passius, l’art. 6 RRI.

2.1.2. La llei aplicable en defecte d’elecció

En defecte d’elecció, la llei aplicable als “contractes de consum” en els que intervingui un consumidor passiu és la del país en el que el consumidor tingui la seva residència habitual en el moment de la celebració del contracte (art. 6.1 i 19.3 RRI), tant si es tracta d’un Estat membre com si és un tercer Estat, i prescindint del tipus de contracte (exceptuant els exclosos expressament, conforme a l’art. 6.1, al principi, i 6.4 RRI).

2.1.3. Els contractes exclosos del règim específic previst per als “contractes de consum”

L’art. 6.1 RRI deixa al marge del règim específic dels contractes de consum (art. 6.1 i 2 RRI) els contractes de transport, que es regeixen per allò previst en l’art. 5 RRI, i els contractes d’assegurança, respecte dels quals cal estar a l’art. 7 RRI.

D’altra banda, queden també exclosos de les regles específiques previstes en l’art. 6.1 i 2 RRI i, per tant, queden sotmesos al règim general previst al RRI (en particular als art. 3 i 4 RRI) o bé a un règim jurídic especial derivat de l’art. 23 RRI, els contractes que enumera l’art. 6.4 RRI (vegeu atesos 27 i 28 RRI).

2.2. Els “contractes de consum” en els que intervé un consumidor actiu

Si en el “contracte de consum” hi intervé un consumidor actiu –que es desplaça a un país diferent del de la seva residència habitual, on el “professional” exerceix o dirigeix les seves activitats comercials o professionals–, la llei aplicable es determina d’acord amb els criteris generals previstos als art. 3 i 4 RRI (art. 6.3 RRI).

En cas d’Estats plurilegislatius, com Espanya, sempre que estiguem davant d’un “conflicte internacional”, com a conseqüència del que preveu l’art. 22.1 RRI, ha de ser considerat consumidor actiu el que es desplaça a una unitat territorial diferent de la de la seva residència habitual per tal d’interactuar amb el “professional”. Per a determinar la llei aplicable caldrà estar, llavors, al que disposen els art. 3 i 4 RRI (art. 6.3 RRI). Així, per exemple, si una persona amb nacionalitat francesa i residència habitual a Barcelona es desplaça a Pamplona per comprar una aspiradora, es tracta d’un consumidor actiu, de manera que, en defecte d’elecció, la llei aplicable serà la de la unitat territorial en la que el venedor tingui la residència habitual (art. 4.1.a i 22.1 RRI). Si el venedor resideix a Navarra, resultarà aplicable, per tant, la “llei navarresa”.

2.2.1. L’elecció de la llei aplicable. Límits

Amb caràcter general, l’art. 3 RRI parteix d’una amplia llibertat d’elecció de la llei aplicable, sense exigir que la llei elegida presenti cap connexió amb el contracte. Partint d’això i d’acord amb l’art. 22.1 RRI, en cas d’Estats plurilegislatius, convé identificar quina és la concreta llei elegida.

No obstant això, l’elecció no impedeix que, conforme a l’art. 3.4 RRI, també puguin acabar resultant aplicables les disposicions d’una altra llei que no es puguin excloure per pacte. En aquest sentit, l’elecció de la llei d’un Estat que no sigui membre de la UE (d’un tercer Estat), quan tota la resta d’elements pertinents de la situació es trobin localitzats en un o diversos Estats membres, no impedirà l’aplicació de les disposicions imperatives del Dret comunitari tal i com s’apliquin a l’Estat membre del fòrum (art. 3.4 RRI), la qual cosa pot conduir-nos, si escau, a la “llei catalana” (art. 3.4 RRI en relació amb l’art. 22.1 RRI). Aquestes disposicions imperatives poden ser normes de protecció de consumidors.

En qualsevol cas, si intervé un consumidor actiu, que es trasllada a un país diferent del de la seva residència habitual, on el “professional” exerceix o al que dirigeix les seves activitats, i s’elegeix una llei diferent de la del país de la residència habitual del consumidor, aquest perd la protecció que li ofereixen les normes imperatives de la llei de la seva residència habitual.

2.2.2. La llei aplicable en defecte d’elecció

En defecte d’elecció de llei, els criteris generals subsidiaris de l'art. 4.1 i 2 RRI estan en funció del tipus de contracte de què es tracti (vegeu els atesos 17, 18 i 19 RRI), els quals, però, poden veure’s desplaçats, excepcionalment, per la clàusula d'escapament, a favor de la llei del país amb el que, segons les circumstàncies del cas, el contracte presenti vincles “manifestament més estrets” (art. 4.3 RRI). L'elecció de llei impedeix que pugui operar la clàusula d'escapament (vegeu atesos 16, 20 i 21 RRI).

Finalment, l'art. 4.4 RRI preveu una clàusula de tancament, per al cas que no es pugui determinar la llei aplicable d'acord amb els criteris subsidiaris, a favor de la llei del país amb què el contracte presenti vincles més estrets (vegeu l’atès 21 RRI).

3. “Conflictes interregionals”: la manca de regles específiques per a determinar la llei aplicable als “contractes de consum”

En cas de “conflicte interregional”, les normes de conflicte previstes al CCE (art. 16.1 i 10.5 CCE) admeten l'elecció de la llei aplicable, però només a favor d'una llei que presenti alguna connexió amb el contracte. Al marge d'això, els criteris subsidiaris, generals o específics, de determinació de la llei aplicable per al cas que no hi hagi submissió expressa resulten poc adequats i no preveuen cap regla específica per als “contractes de consum”.